03 noviembre 2018

Enkel cortado på soya





SEPARACIÓN


Nun verás nos míos güeyos si me dexes 
tiráu, como la espluma de les foles 
mazándose nel mar azul, sino les 
llaparaes que nel mio mirar reflexes.
Veo resplandecer cuando t’allexes
refocilos de negres caracoles
pol arenal desérticu, y a soles
apagase’l mio pálpitu ente rexes.
Diráseme la lluz, como l’aurora
boreal ximielgándose nos cielos
xelaos se desfai, como los velos
rasgaos d’una piel que se desflora.
Otra cosa namás que me desola,
siguirás ensin mi, pero non sola.