SEPARACIÓN
Nun verás nos míos güeyos si me dexes
tiráu, como la espluma de les foles
mazándose nel mar azul, sino les
llaparaes que nel mio mirar reflexes.
Veo resplandecer cuando t’allexes
refocilos de negres caracoles
pol arenal desérticu, y a soles
apagase’l mio pálpitu ente rexes.
Diráseme la lluz, como l’aurora
boreal ximielgándose nos cielos
xelaos se desfai, como los velos
rasgaos d’una piel que se desflora.
Otra cosa namás que me desola,
siguirás ensin mi, pero non sola.